La vida familiar i les relacions que comporta entre pares i fills, es la que proporciona a tots els membres l’equilibri necessari i la seguretat emocional. El desenvolupament dels vincles afectius i de la intel·ligència emocional té el seu origen en la família.
Una família amb un clima emocional caracteritzat per la tolerància, l’afecte, el respecte, l’empatia i altres valors morals permet un bon desenvolupament emocional de tot el grup que forma la família així com el recolzament, l’ajuda, la solidaritat i l’unió afectiva en moments emocionalment difícils, dona pas a compartir l’estat d’ànim de cada un dels membres que la formen. Tothom necessita algú afectivament pròxim a qui comunicar-li el nostre estat d’ànim.
L’educació emocional dels fills forma part del procés educatiu general que els pares han de desenvolupar durant el dia a dia amb el seu fill, igual que l’han d’alimentar, donar-li higiene o educació.
Aquesta feina d’educar l’emocionalitat no resulta fàcil ja que cada infant és diferent i té un temperament que el caracteritza. Així doncs, per exemple, quan un infant és impulsiu es més complex que aprengui a ser flexiu en el seu comportament però l’acció educativa dels pares ha d’estar encaminada a ensenyar-li amb serenitat, amb flexibilitat però firmesa, a ser reflexiu, a saber tranquil·litzar-se i aprendre a escoltar, comprendre i no ofendre als demés amb la seva forma de fer o ser.
Per aquest motiu, perquè la família es la millor alhora d’educar els sentiments, l’escola ha de treballar conjuntament i d’una manera activa i positiva amb cada una de les famílies de cada infant, realitzant així una educació emocional, complexa i emocional.
