La vida familiar i les relacions que comporta entre pares i fills, es la que proporciona a tots els membres l’equilibri necessari i la seguretat emocional. El desenvolupament dels vincles afectius i de la intel·ligència emocional té el seu origen en la família.
Una família amb un clima emocional caracteritzat per la tolerància, l’afecte, el respecte, l’empatia i altres valors morals permet un bon desenvolupament emocional de tot el grup que forma la família així com el recolzament, l’ajuda, la solidaritat i l’unió afectiva en moments emocionalment difícils, dona pas a compartir l’estat d’ànim de cada un dels membres que la formen. Tothom necessita algú afectivament pròxim a qui comunicar-li el nostre estat d’ànim.
L’educació emocional dels fills forma part del procés educatiu general que els pares han de desenvolupar durant el dia a dia amb el seu fill, igual que l’han d’alimentar, donar-li higiene o educació.
Aquesta feina d’educar l’emocionalitat no resulta fàcil ja que cada infant és diferent i té un temperament que el caracteritza. Així doncs, per exemple, quan un infant és impulsiu es més complex que aprengui a ser flexiu en el seu comportament però l’acció educativa dels pares ha d’estar encaminada a ensenyar-li amb serenitat, amb flexibilitat però firmesa, a ser reflexiu, a saber tranquil·litzar-se i aprendre a escoltar, comprendre i no ofendre als demés amb la seva forma de fer o ser.
Per aquest motiu, perquè la família es la millor alhora d’educar els sentiments, l’escola ha de treballar conjuntament i d’una manera activa i positiva amb cada una de les famílies de cada infant, realitzant així una educació emocional, complexa i emocional.
Sí, muy impoertante. ¿Cómo se hace? ¿Ideas?
ResponderEliminarCreiem que és importantíssim que desde la infantesa un nen sigui atès per els seus pares i es senti estimat, perquè això farà que en un futur tingui una bona educació i serà una persona ben formada.
ResponderEliminarActualment, amb les jornades laborals que tenen els pares, agafar en algun moment el nen/a i jugar, fer deures, estar amb ell/ella ja resulta estimulant per l'infant, que se sent estimat
ResponderEliminarLlegint l'article em quede amb ganes de llegir mes al voltant del tema...com podríem treballar escola i pares junts?? gràcies
ResponderEliminarUna educació basada sol en el que s’ensenya i s’aprèn a l’aula no es pot considerar una bona educació per a un infant. Des de el grup de l’empatia, creiem que l’educació comença a casa, amb els nostres, amb la família, aquets ens donen el que millor tenen, una sèrie de sentiments que ens aporten l’equilibri necessari i la seguretat emocional que tot infant necessita per créixer i desenvolupar-se.
ResponderEliminarEl concepte d’empatia ve donada d’aquesta família, el comportament d’aquesta, els valors que aquesta ens ensenya seran la base per en un futur ser més o menys empàtics respecte als altres.
Una bona comunicació i respecte, entre els diferents membres de la família és el principi d’educació en empatía, el nen o nena aprendrà per observació i imitació, si nosaltres som empàtics amb la família i amb la resta de la societat el nostre fill o filla, ens imitarà i també ho serà.
Creiem molt oportú que l’escola i la família treballin conjuntament per aquesta educació dels nens i nenes, ja que l’educació dels fills no es sol responsabilitat del departament d’educació, si no, que es cosa de tots i per tant tots treballen, opinen i actuen en conseqüència.
Aquí deixem un petit video sobre pares i empatia:
ResponderEliminarhttp://www.youtube.com/watch?v=X6d2YxjtFRE