martes, 8 de noviembre de 2011

Bé, en aquesta entrada us volem proporcionar un vídeo molt interessant que ens ha facilitat una seguidora d'aquest bloc.

El video és un documental que el va presentar l'equip del programa "60 Minuts" de la cadena 33. Ens narra i mostra, la metodologia que seguix un professor d'una escola de Japó. Aquesta metodologia està basada en l'empatia cap als altres companys, cap al professor i cap a la gent que els envolta.

D'aquest vídeo en podem aprendre molt!



"Pensant en els altres" Cine Fòrum 2011. Barcelona 7 Octubre 18,30h from Equip CIPAIS on Vimeo.

martes, 1 de noviembre de 2011

Com utilitzem l’empatia?


Com heu pogut veure en el vídeo, l’empatia es utilitzada per ajudar als altres, encara que aquestos no en demanin l’ajuda. Aquest cas és el de un nen que vol jugar a bàsquet però no pot perquè no hi ha cistella de basquet, llavors els veïns ho veuen i en fabriquen una, tot i que el nen no ho ha demanat.
En el cas educatiu seria un exemple quan un infant, fent algun exercici, li sorgeix alguna problemàtica, però tot i així no demana ajuda al mestre/a, però aquest s’hi apropa i li ofereix, ja que ha vist a un alumnes preocupat a causa de no poder resoldre un problema que se li ha plantejat.
Un altre exemple seria el d’un alumne que ajuda a un altre ha aixecar-se del terra perquè s’ha caigut i s’ha fet mal; el alumne que ajuda, va ha ajudar-lo perquè alguna vegada ell també s’ha caigut, i  sap el mal que fa.
Així doncs, l’empatia l’utilitzem sempre per ajudar als altres, en el seu benefici, encara que ajudant als altres, també podem aprendre nosaltres dels seus errors.

Per què és necessària l'empatia?

martes, 25 de octubre de 2011

FINS QUIN PUNT LA GENT ÉS CONSCIENT DE LA IMPORTÀNCIA DE L'EMPATIA A LA VIDA QUOTIDIANA?




Aquest curt metratge del festival de Berlín, ens mostra d'una manera molt visual fins a quin punt som conscients de l'importància de l'empatia a la vida quotidiana.
En aquest cas, el protagonista es posa a la pell d'un peix que té en una peixera. Una nit, a través d'un somni és sent lliure i lleuger, va per la ciutat, corre pel bosc i finalment es troba al moll, es llança a l'aigua, neda una estona i de cop i volta es troba atrapat, com si hi hagués un vidre, veu les coses del voltant però no hi pot anar, ara és ell atrapat a la peixera. En aquest punt es troba com el seu peix, l'endemà, en un acte molt humà i empàtic, agafa el seu peix i el deixa al mar, li dóna la llibertat. Fins abans del somni no se n'havia adonat, no s'havia posat a la pell del peix per saber si realment li agradava estar a la peixera.
Pel que fa a la vida real, entre les persones, sense adornar-nos podem estar menyspreant o ferint la persona que tenim al costat sense adonar-nos-en. Per aquest motiu és molt important dins d'un grup o una societat, anar en compte i saber reaccionar i refleccionar a temps abans dir o fer alguna cosa.

martes, 18 de octubre de 2011

EN L’ÀMBIT EDUCATIU, S’HA DE TREBALLAR CONJUNTAMENT AMB ELS PARES DELS ALUMNES?

La vida familiar i les relacions que comporta entre pares i fills, es la que proporciona a tots els membres l’equilibri necessari i la seguretat emocional. El desenvolupament dels vincles afectius i de la intel·ligència emocional té el seu origen en la família.
Una família amb un clima emocional caracteritzat per la tolerància, l’afecte, el respecte, l’empatia i altres valors morals permet un bon desenvolupament emocional de tot el grup que forma la família així com el recolzament, l’ajuda, la solidaritat i l’unió afectiva en moments emocionalment difícils, dona pas a compartir l’estat d’ànim de cada un dels membres que la formen. Tothom necessita algú afectivament pròxim a qui comunicar-li el nostre estat d’ànim.
L’educació emocional dels fills forma part del procés educatiu general que els pares han de desenvolupar durant el dia a dia amb el seu fill, igual que l’han d’alimentar, donar-li higiene o educació.
Aquesta feina d’educar l’emocionalitat no resulta fàcil ja que cada infant és diferent i té un temperament que el caracteritza. Així doncs, per exemple, quan un infant és impulsiu es més complex que aprengui a ser flexiu en el seu comportament però l’acció educativa dels pares ha d’estar encaminada a ensenyar-li amb serenitat, amb flexibilitat però firmesa, a ser reflexiu, a saber tranquil·litzar-se i aprendre a escoltar, comprendre i no ofendre als demés amb la seva forma de fer o ser.
Per aquest motiu, perquè la família es la millor alhora d’educar els sentiments, l’escola ha de treballar conjuntament i d’una manera activa i positiva amb cada una de les famílies de cada infant, realitzant així una educació emocional, complexa i emocional.