COM FOMENTAR L'EMPATIA?

Ens comuniquem empàticament quan som capaços d’escoltar a l’altre i de dir-li les coses que se senti atacat. Per aquest motiu, l’empatia es una de les cinc intel·ligències emocionals que s’ha de treballar i fomentar. Però com es pot treballar l’empatia? Primer que tot, treballant la capacitat de comunicació activa, efectiva i empatica amb tot el grup – classe en un espai i un temps adequats, d’una forma transversal i mitjançant jocs i dinàmiques. Alhora també s’ha de treballar la cooperació amb l’alumnat dins dels jocs, les dinàmiques, les activitats que es duguin a terme dins de l’aula o les activitats esportives.

Per poder realitzar activitats destinades a fomentar l’empatia s’han de tindre clars i marcats uns objectius a assolir al final de la sessió o de sessions, comprendre els sentiments i les emocions dels companys de la classe, millorar el treball en equip (treball cooperatiu) o manifestar sentiments a través de l’expressió artística podrien ser alguns exemples d’objectius per aconseguir al final del treball de l’empatia.

Per treballar l’empatia realitzarem jocs de rol, reconeixerem sentiments i emocions en els altres, ens expressarem mitjançant l’art,  aprendrem a resoldre  conflictes escoltant i respectant els companys... així doncs, adquirirem la capacitat d’equilibri personal i social i la capacitat de relació interpersonal o comunicativa.

CIBERASSETJAMENT DE 8 A 10 ANYS

Ciberassetjament

View more presentations from empatitzacio

SOM EMPÀTICS?

Es considera que la intel·ligència emocional és evolutiva i modificable. Les primeres habilitats que formaran part d’aquesta intel·ligència apareixen molt aviat en l’infant i sorgeixen de forma evolutiva ; es poden observar a traves de les manifestacions del nen o nena des de aquests primers mesos de vida. Dins d’aquestes primeres habilitats emocionals es troba la percepció de les emocions dels demés i les habilitats empàtiques. L’empatia és, doncs, un element clau de la intel·ligència emocional i un aspecte molt important per aconseguir relaciones interpersonals d’èxit.

Aproximadament, entre els sis i nou mesos s’inicia en l’infant la capacitat per percebre les emocions d’alegria i d’enuig dels qui l’envolten; fins al final de l’etapa preescolar, però, no serà capaç de donar nom a aquestes emocions, d’expressar-les de manera verbal.

Entenem per empatia, de manera generalitzada, la capacitat de percebre les emocions dels demés.

Podem observar que als tres mesos, el nen és capaç d’imitar el somriure de la mare i canviar el seu estat emocional d’acord amb l’emoció que percep en un altra persona. El primer exemple visible de que existeix aquesta capacitat empàtica és la del infant que veu un altre nen o nena que plora i també comença a plorar.  Aquesta actitud “solidaria” s’anomena empatia global.

Entre el primer i el segon any de vida es desenvolupa l’empatia diferenciada; es demostra una posició d’ajut cap a l’altre.

Cap als tres anys hi ha una individualització empàtica, la criatura adopta perspectives alienes

Entre els 3 i 4 anys les habilitats empatiques ja s’han desenvolupat i adquirit, aquest infant és capaç de verbalitzar el significat d’aquestes emocions.

Entre els 6 i els 10 anys es desenvolupa l’empatia cognoscitiva, el nen és capaç d’actuar segons les necessitats emocionals de l’altre.

Entre els 10 i els 12 anys es desenvolupa l’empatia abstracta, caracteritzada per l’expressió de preocupació per la gent desafavorida.

Però realment som empàtics? La psicologia social actual afirma que la capacitat d’empatia és la base dels sentiments morals de les persones i la capacitat de comunicació entre aquests, donant a l’autisme l’incapacitat per l’empatia. De la mateixa manera l’història suposa la capacitat de la comprensió del passat a partir del qual entenem el present. Recentment s’ha situat l’empatia en el centre de la ciència natural en una mesura de base intersubjectiva que garantitza la consistència observacional i el coneixement tàcit dels científics. 

QUÈ ÉS L'EMPATIA?

•   SEGONS DIFERENTS FONTS:

Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona. (Diccionari d'Estudis Catalans)

Segons Piaget l’empatia és una etapa a la que s’ha d’arribar mitjançant la pràctica i tota una evolució psicologia.

Segons Vigotsky l’empatia és la necessitat de socialitzar-se que s’ha de fomentar des de l’infància treballant des de la Zona de Desenolupament Potencial o Proper (ZDP), és a dir, que l’infant agafi com a model a un adult o a un infant cognitivament més avançat amb la finalitat que l’ajudin a aconseguir un pensament perspectivista o d’empatia.

Fiedrich Von Schiller va definir l’empatia amb aquestes paraules: “si vols, et vols conèixer a tu mateix, observa la conducta dels altres; si vols comprendre als altres, mira al teu propi cor”.

Daniel Goleman va dir: “ La consciència de un mateix és la facultat sobre la que es fonamenta l’empatia, ja que, contra més oberts ens trobem a les nostres pròpies emocions, més gran serà la destresa en la comprensió dels sentiments dels altres”.

Adam Smith, influenciat per Hume, entenia que l’home és sociable i té la sort de l’empatia que el portava a preocupar-se pels altres de tal manera que els interessos individuals no xoquen entre sí. 

B. M. de Waal  deia que hi ha certs animals que presenten trets afins a l’empatia, com els rosegadors o altres animals primats. Ell afirmava que l’origen de l’empatia es situa en mecanismes neuronals bàsics desenvolupats al llarg de l’evolució.

•   CONCLUSIÓ:

Després d'haver buscat diverses definicions sobre l'empatia em arribat a la conclusió de que l'empatia o el pensament perspectivista és la capacitat o habilitat fonamental de posar-se al lloc dels altres, de sortir del egocentrisme, d'aquesta manera podem entendre millor els seus pensaments, les seves emocions i sentiments: les seves pors, la seva motivació, les seves il·lusions... Abans d'actuar em de pensar, si fossis tu, com t'agradaria que et donessin una noticia, t’hagués sentat bé aquella resposta?... en definitiva, posar-se a les seves sabates, a la seva pell.

L’empatia és una bona eina per poder ajudar als altres quan aquests te la demanen, o fins hi tot, sense que et demanin ajuda, ser capaç de notar que la persona necessita ajut.