SOM EMPÀTICS?

Es considera que la intel·ligència emocional és evolutiva i modificable. Les primeres habilitats que formaran part d’aquesta intel·ligència apareixen molt aviat en l’infant i sorgeixen de forma evolutiva ; es poden observar a traves de les manifestacions del nen o nena des de aquests primers mesos de vida. Dins d’aquestes primeres habilitats emocionals es troba la percepció de les emocions dels demés i les habilitats empàtiques. L’empatia és, doncs, un element clau de la intel·ligència emocional i un aspecte molt important per aconseguir relaciones interpersonals d’èxit.

Aproximadament, entre els sis i nou mesos s’inicia en l’infant la capacitat per percebre les emocions d’alegria i d’enuig dels qui l’envolten; fins al final de l’etapa preescolar, però, no serà capaç de donar nom a aquestes emocions, d’expressar-les de manera verbal.

Entenem per empatia, de manera generalitzada, la capacitat de percebre les emocions dels demés.

Podem observar que als tres mesos, el nen és capaç d’imitar el somriure de la mare i canviar el seu estat emocional d’acord amb l’emoció que percep en un altra persona. El primer exemple visible de que existeix aquesta capacitat empàtica és la del infant que veu un altre nen o nena que plora i també comença a plorar.  Aquesta actitud “solidaria” s’anomena empatia global.

Entre el primer i el segon any de vida es desenvolupa l’empatia diferenciada; es demostra una posició d’ajut cap a l’altre.

Cap als tres anys hi ha una individualització empàtica, la criatura adopta perspectives alienes

Entre els 3 i 4 anys les habilitats empatiques ja s’han desenvolupat i adquirit, aquest infant és capaç de verbalitzar el significat d’aquestes emocions.

Entre els 6 i els 10 anys es desenvolupa l’empatia cognoscitiva, el nen és capaç d’actuar segons les necessitats emocionals de l’altre.

Entre els 10 i els 12 anys es desenvolupa l’empatia abstracta, caracteritzada per l’expressió de preocupació per la gent desafavorida.

Però realment som empàtics? La psicologia social actual afirma que la capacitat d’empatia és la base dels sentiments morals de les persones i la capacitat de comunicació entre aquests, donant a l’autisme l’incapacitat per l’empatia. De la mateixa manera l’història suposa la capacitat de la comprensió del passat a partir del qual entenem el present. Recentment s’ha situat l’empatia en el centre de la ciència natural en una mesura de base intersubjectiva que garantitza la consistència observacional i el coneixement tàcit dels científics.